Opinión

Per J. Masia Acumulem una infrafinançacio de 1.000 millons anuals, - 205 € per cada valencià, si prenim com a referencia la finançacio per capita respecte a la mija espanyola, en un deute historic acumulat de 13.500 millons d'euros. Rebem menys de lo que necessitem i menys de los que nos correspondria per poblacio. 
Repetixquen en mi: “un conegut meu te hepatitis C i pot morir si no li donen la medicina per a curar-lo”… Ara repetixquen, si poden: “la meua dona te hepatitis C i pot morir si no li donen la medicina per a curar-la”.
Una de les qüestions que es plantejà Plato eren fins a on podria arribar el nostre saber. Fea referencia a un dels problemes fonamentals de la teoria del coneiximent, gnoseologia o epistemologia. Buscar l'orige dels nostres pensaments, es fonamental per a descobrir com arrastren des del seu orige vicis o perversions.
Fa decades Noam Chomsky escrivia sobre les actuacions militars dels EEUU o les transnacionals. El temps, com diuen, coloca a cadascu en el seu lloc, aixina ha segut.
Provablement el Valencia no ha segut mai de l’aficio, ni quan manaven els Roig, Ortí, Llorente, Soler o Salvo. Pero ara ho es un poc menys, ara el propietari es Peter Lim, un magnat asiatic, de Singapur (un paraïs fiscal).
Quan una teoria economica es confronta en la realitat podem saber si es tracta d'una ideologia o d'un coneiximent basat en una argumentacio correcta. La llogica, a través de la seua regla modus tollens, nos diu que si no s'ajusta a la realitat hem de rebujar eixa teoria.
Ha segut un cap de l’Iglesia Catolica, Francesc I, qui els ha llegit el cato -llibre de primeres lletres- als europarlamentaris (25-11-2014) i els ha recordat les tragedies que patixen moltes persones actualment, be siguen treballadors, be siguen immigrants, en esta Europa que alguns, com yo, no volem.
         Els titulars de les noticies han de correspondre al contengut, pero a voltes, i sens anim de manipular, no son un “resum feliç” o adequat de lo que es va a contar. Ho dic perque la Comissio Europea (10-11-2014) advertia o criticava que la retallada dels jornals realisada en Espanya durant la crisis havia segut “lenta, ineficaç i injusta”.
Crec que podriem acceptar, de forma general, que si una persona fa el mateix treball que una atra ha de cobrar lo mateix. Sería irracional la diferencia de sous entre un home i una dona, la discriminacio trenca en el principi d'igualtat, tambe conegut com el principi de no Cañete -a on la superiotat intelectual de l'home sobre la dona es un fet indiscutible-.