¿Sabies que les "Barres d'Aragó" han segut manipulades des del punt de mira historiogràfic?


"Les "barres d'Arago" han segut molt manipulades des de el punt de mira historiografic. Els reis d'Arago i comtes de Barcelona tinguerem com a ensenya quatre pals rojpos en camp groc, donant cinc barres grogues. Quan en les epoques que senyale (1854-1873)hi hague que inventar-se una "personalitat" catalana quedava en l'aire el problema de la ensenya. Habia que portar els origens de les "barres" a l'epoca de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (1131-1162), quan pel seu matrimoni en la reina Petronila d'Arago (esposalles en 1137; matrimoni en 1150), passà a ser "princep d'Arago". Es sabia entonces que els primers segells pendents coneguts corresponien precisament ad este personage. I es buscaren tots els segells en els archius assequibles.

La sorpresa d'eixos "investigadors" degue ser majuscula, ya que els segells pendents de Ramon Berenguer IV no presentaven les "barres", sino signes absolutament diferents. Davant d'esta contrarietat eixos desconegurs investigador decidiren el cami mes senzill: raspar els escuts dels segells de Ramon Berenguer IV en objecte de poder assegurar que el "mal estat dels segells conservats no permet comprovar l'us de les barres per part de Ramon Berenguer IV". I aixina es publicaren tots ells en l'obra de F. Sagarra i de Siscar, "Sil.lografia catalana, Inventari, descripcio i estudis dels segells de Catalunya" (Barcelona 1915-1932). Pero estos falsificador tingueren mala sort.

En motiu de la Desamortisacio de Mendizabal (1836) els fondos documentals del monasteri tarragoni de Poblet passaren primer a la Delegacio de Finances de Tarragona; despres (1886) a l'Academia de l'Historia. I, al remat (1890), a l'Archiu Historic Nacional de Madrit. Aço vol dir que durant mig sigle eixos fondos documentals no estigueren a la ma dels buscadors de segells de Ramon Berenguer IV. I entre eixos fondos ha aparegut un segell original del citat comte, que no ha pogut ser manipulat. Per descontat, no presenta les "barres", sino un trianguls en forma d'escames. Existix atre segell en un atre archiu, que es identic al de Madrit".

Este fragment ha segut transcrit del discurs "Historia d'historiografia valenciana recent" pronunciant en l'any 1985 en la ciutat de Gandia per Antonio Ubieto Arteta i publicat més tart per lo Rat Penat en el llibre "Raons d'Identitat. Historia i Llengua".

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - Valéncia, 1 de febrer de 1990) fon un historiador i filòlec medievaliste aragonés.

Discípul de l'historiador medievaliste José María Lacarra, va destacar com a investigador de l'història i la lliteratura medieval sobretot en l'àmbit aragonés, a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de Universitat de Saragossa, i en 1977 va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a 1988.

La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o èpica medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua Història d'Aragó.

Añadir nuevo comentario